MINADORS DE FULLES

Mireu aquestes fulles de borratja:

 Borratja en creixement

Ara, fixeu-vos a la fulla de més a la dreta... Sembla que té una taca una mica estranya, oi?
Mireu ara aquesta altra fotografia:

 

 Cotilèdon de borratja

Aquí es veu molt clarament. Oi que el cotilèdon mostra una mena de línies blanques, com túnels, a l'interior de la fulla? 

Doncs bé, això ho fan els "minadors de fulles". Heu sentit alguna vegada parlar d'ells?

Els minadors de fulles són unes petites larves d'insectes que viuen a l'interior del teixit de les fulles. Veureu, unes petitíssimes mosques ponen els seus ous dins de la fulla i, d'aquests, neixen uns cucs molt petits que, en néixer, es desplacen per aquestes "excavant" túnels mentre mengen tot el que poden. Així, fan malvé les fulles i afebleixen les hortalisses, perjudicant el cultiu.

Esdevenen una plaga molt incòmoda als cultius i complicada de combatre. Però, si ja la tenim present al nostre hort, podem posar en pràctica alguns d'aquests consells:

• Eliminar les fulles afectades (si és que la planta ja és gran i està força crescuda).
• A hortalisses molt petites, amb poques fulles, es pot tractar de localitzar els cucs i eliminar-los pressionant-los amb cura amb l'ungla del dit. D'aquesta manera, s'evita haver de retirar la fulla complerta. Això, però, no sempre és fàcil.
• Un altre mètode és elaborar "trampes cromàtiques" que atreguin als exemplars adults (els insectes que ponen els ous), evitant així la posta d'ous.
• L'aplicació d'oli de neem, barrejat amb aigua, també pot tenir bons resultats.

Tots aquests mètodes de control són orgànics i ecològics i s'han d'anar aplicant durant un cert període de temps per evitar noves propagacions de la plaga. 

A l'Amat, encara ens hem de decidir per un d'aquests mètodes.

Us anirem explicant l'evolució!

ELS ALLS COMENCEN A GERMINAR

Doncs sí, això mateix.
Mireu què bonic:

Només han passat dues setmanes des de que vam plantar la primera selecció d'alls. Des de la segona, tan sols una setmana... i com veieu... ja ens estan germinant!
També veureu que ens cal tornar a birbar, al nostre hort... La tasca de treure les males herbes no la podem pas deixar. No patiu, aviat ho farem!
A reveure!

ALLS PLANTATS!

En total, 56!

I tant! N'hem plantat 56, d'alls. Ho hem anat fent duarnt els dies compresos entre el 30 de novembre i el 10 de desembre.

Durant les sessions d'hort realitzades amb els nens i nenes vam poder observar els bulbets d'alls, tocar-los, olorar-los... alguns nens i nenes, fins i tot, es van atrevir a tastar-los!

Ara ja sabem què són els bulbs. Els alls, com les cebes, són bulbs. Hem analitzats les diferències entre les cabeçes d'all i els bulbets o les dents d'all que les formen. Ara sabem que aquests bulbets, que creixen soterrats, es poden menjar de moltes maneres.

Durant la sessió, vam poder plantar-los, deixant prou espai entre cada dent d'all per tal que, en el futur, es puguin desenvolupar bé les futures cabeçes d'all.

Però encara hem d'aprendre més coses sobre els alls. Ho farem a mesura que vagin creixent.

De moment, però, us deixem un recull d'imatges del procés de plantació.

Aquí les teniu:

Fins aviat!

NOVES PREOCUPACIONS A L'HORT.

Deu ser que les bledes hauran de ser ben bones... perquè estan patint un munt de plagues...
Mireu:

Oi que fan goig?
Doncs sí... però s'estan morint!
Les fulletes noves van apareixent ben sanes... però de seguida comencen a presentar unes taques circulars marrons a les seves fulles, que es van esgrogueint fins a morir.
 Mireu:

Heu vist? Tots just semblava que teníem controlat l'atac dels cargols que ja ens trobem amb aquestes!

Fa molta pena veure com les fulles comencen a presentar aquestes cercles marronosos. També mostren un important canvi de color, apareixent tonalitats vermelloses. Finalment, amb el pas del temps, les fulles perden el seu color verd viu i acaben esdevenint grogues per, tot just després, morir.

Tenim totes les bledes d'una parcel·la ben afectades per aquesta circumstància. Les altres parcel·les comencen a presentar taques.

Estem molt preocupats i preocupades!

L'Unai, un nen de quart molt observador, es va adonar l'altre dia que al terra de les parcel·les on estan plantades les bledes hi apareixien uns petits animalons semblants a unes aranyes vermelles. Són molt petites, però es poden veure a ull nu. Potser són aquests animalons els causants d'aquesta malatia! Afectarà també la resta de cultius?

Aquests dies buscarem informació sobre aquests símptomes apareguts a les bledes. També sobre aquestes "aranyes vermelles" i veurem si podem fer alguna cosa per solucionar aquest contratemps.

No ens donarem per vençuts tan facilment!

Fins aviat.

REGAR: A L'HORT DE L'AMAT TAMBÉ HO FEM!

Les hortalisses necessiten aigua per créixer.
Ja ho sabeu això. Les plantes requereixen de llum solar, aire, aigua i terra amb nutrients per a poder desenvolupar-se correctament.
El reg, doncs, és una de les tasques més importants a realitzar a l'hort.
Algunes plantes necessiten més aigua i d'altres en necessiten menys. Per això, és important informar-se sobre les necessitats de cada hortalissa.
També existeixen moltes maneres diferents de regar un hort: amb regadores, amb mànega, mitjançant la inundació de solcs, amb mànegues exudants, etc.
Al nostre hort els nens i nenes dels diferents grups de 3r i 4t, i amb l'ajuda d'algunes mestres, van regant de manera rotativa segons les necessitats de les hortalisses. A l'escola, de moment fem servir regadores perquè el nostre hort encara és petitó (tot i que comença a fer-se cada cop més gran).
Avui, per exemple, els ha tocat regar als nens i nenes de 4tA. Han regat les bledes i els enciams. Les hortalisses de fulles grans, com aquestes, acostumen a necessitar regs regulars.

Mireu com ho han fet:

Us heu fixat amb què estan regant? No semblen unes regadores convencionals, oi que no?
Això és perquè a l'Amat Verdú, com que som escola verda, ens encanta reutilitzar!
Així doncs, transformem ampolles d'aigua buides en regadores casolanes! Per aconseguir una regadora fent servir una ampolla d'aigua reutilitzada només cal foradar el tap amb una xinxeta.
És ben fàcil, econòmic i ajuda a cuidar el medi ambient!

ALLS

Ahir vam començar la sembra d'alls a l'hort de l'Amat.
Des d'ahir dia 30 de novembre i fins al proper 10 de desembre anirem sembrant alls a l'hort de l'escola:

D'aquí poc us ensenyarem més fotografies i us explicarem més cosetes sobre el procés de sembra.

A reveure!

JA TENIM ENCIAMS AL NOSTRE HORT!

Doncs sí: ja tenim enciams a l'hort!
Durant les darreres dues setmanes els nens i nenes de 3r i 4t han sembrat planters d'enciam a l'hort.
Entre el 16 i el 26 de novembre s'han trasplantat de les safates multipot al nostre hort un munt de petits enciams!
Mireu com ho hem fet:

• Primer hem utilitzat el càvec, quan ha calgut, per remoure la terra de la parcel·la i treure les males herbes.
• Hem remullat una mica la terra abans de continuar.
• Després hem utilitzat el plantador per foradar la terra a la zona on volíem trasplantar el planter.
• Hem ficat els planters als forats, tenint cura de deixar uns 25 cm entre planter i planter. D'aquesta manera, deixem prou espai als enciams per créixer bé.
• Finalment, hem regat una mica els nostres enciams.

Ara només ens queda seguir amb les tasques de manteniment i observar el seu creixement. Si aconseguim que es facin ben grans ens agradarà fer-nos una bona amanida!
Fins aviat!

UNA MICA MÉS GRANS...

Les nostres bledes continuen creixent... no totes al mateix ritme, però.

Sembla que unes porten més embranzida que unes altres. 

Les continuarem observant i us anirem explicant.

CÀVEC

Eina agrícola molt utilitzada als horts. Consta d'una fulla metàl·lica més estreta que l'aixada i de vegades està proveïda de dues puntes a l'altre costat de l'ull.
El càvec té una forma idònia per cavar, solcar i entrecavar la terra. Amb la forma que té s'endinsa amb molta facilitat a la terra i permet remoure millor el camp. També es pot utilitzar per desfer grumolls i esterrossar.

CARGOLS: MESURES DE PROTECCIÓ

Encara estem buscant la millor manera de protegir les nostres bledes dels atacs dels cargols.
Sabeu què? Hem sabut que les closques d'ou molesten molt als cargols que s'apropen a les bledes. Es veu que no els agrada caminar per sobre de les closques i fugen...
Així que hem començat a envoltar les bledes amb les closques d'ou esmicolades que han portat alguns nens i nenes de casa.
Miureu:

A veure si ens dóna bons resultats! Podríeu ajudar-nos a recopilar-ne més? Ja sabeu, si feu alguna truita de patates guardeu-nos les closques ben rentades! Gràcies!
Ja us explicarem si funciona!
Fins aviat.

COM VAN LES BORRATGES?

Sembla que creixen lentament...
Mireu:

Encara les tenim petitonetes:

Però no ens donarem per vençuts!

Les continuarem cuidant de valent a veure si es fan més grans.

LES FAVES VAN CREIXENT

Salutacions a tots i a totes!
Les faves del nostre hort van creixent progressivament.
Fixeu-vos en la següent fotografia:

Les plantes de fava que es veuen més avall són les plantades la setmana del 2 al 5 de novembre.
En canvi, les faves de la segona fila, de més amunt, van ser plantades la setmana del 9 al 13 de novembre.
Mireu en detall com quin goig fan les que estan més crescudes:

A hores d'ara, pràcticament totes les llavors de fava ens han germinat i van creixent de mica en mica.
En total vam sembrar 72 faves i ens han germinat unes 67. Així que, de moment, estem força contents!
Continuarem observant!

UN CONTRATEMPS...

Avui quan hem arribat a l'hort ens hem emportat un bon disgust!
Aquest cap de setmana ha bufat ben fort el vent i ens ha destrossat una mica l'hort.
Alguns dels desperfectes que ens hem trobat han estat els següents:

• Alguns dels pals de fusta que des de l'octubre delimiten els bancals de cultiu han sortit volant amb els seus fils corresponents. 
• Les fulles caduques que encara no havien caigut dels arbres del voltant han anat a parar per tot l'espai de l'hort. Moooooltes i mooooooltes fulles!
• Les ampolles de plàstic que havíem fet servir per protegir les bledes dels cargols han sortit volant també i han anat a parar al costat de la tanca metàl·lica.

Tot un enrenou!

La fotografia no reflecteix bé els desperfectes que ens hem trobat, però us podeu fer una idea:

Però bé, ens hem posat ràpidament a treballar i ho hem solucionat.

Mireu, aquí teniu algunes imatges que ho demostren:

UNES MARQUES BEN LLETGES...

Mireu quines marques més lletjotes han sortit als cotilèdons d'algunes de les nostres borratges:

Hem pensat en buscar informació sobre què pot causar-les.

Ens ajudeu a descobrir-ho?

UN VISITANT INESPERAT.

Ja sabeu que el nostre hort està ple de cargolets, oi?

Doncs bé, no són els únics animalons que ens visiten! Aquesta setmana ens ha sorprès un nou habitant de l'hort, i aquests nens i nenes de la fotografia l'estan observant de ben a prop... Ho veieu?

Bé, deixeu que us posi una imatge més gran, i així vosaltres també ho podreu veure ben clarament!

   

Ara sí, oi? Ja sabeu de quin animal es tracta? Doncs si! És una mantis (pregadéu, també li diuen...).

Els nens i nenes de 3r que van treballar a l'hort el passat dilluns dia 9 de novembre van tenir la sort de poder veure-la primer. A més, se la van trobar en un moment ben impactant. S'estava cruspint a una altra mantis! 

Els nens i nenes de 3r i 4t que han anat a l'hort dimarts 10, dimecres 11 i avui dijous 12 també l'han pogut observar.

Tots hem sabut explicar ben ràpid que la mantis és un insecte. També hem interpretat que no deu menjar fulles o herbes, ja que ens la vam trobar cruspint-se una altra mantis! Però volem saber moltes més coses d'aquest interessant animaló, així que hem decidit buscar informació sobre ell a casa durant els propers dies.

Famílies, oi que els fareu un cop de mà? Gràcies!

Fins aviat!

LES FAVES GERMINEN!

Ja sabeu que durant les dues darreres setmanes els nens i nenes de 3r i 4t han anat passant per l'hort a sembrar faves.

Les faves les hem anat sembrant en diferents dies, des del passat 2 de novembre fins avui mateix, 12 de novembre. Durant aquestes dues setmanes s'han realitzat 8 sessions de treball d'hort en què han treballat els diversos grups de 3r i 4t.

Doncs bé, us portem notícies d'última hora!

Les faves sembrades durant la setmana del 2 al 6 de nombre ja han començat a germinar!

Mireu:

 Germinació inicial de dues llavors de fava

És una molt bona notícia!
Fins aviat!

FULLES VERTADERES

Hola a tots i a totes!
Les nostres borratges continuen creixent!
Mireu. La següent fotografia mostra dues borratges en creixement.

Veieu? Tot i que estan molt juntes es pot identificar una borratja més amunt, creixent per sobre d'una altra.
Es veuen clarament els cotilèdons i les fulles vertaderes que comencen a créixer. (Pots fer clic a sobre de "cotilèdon", si no recordes el significat d'aquesta paraula).
Fixeu-vos! Analitzem el creixement de la borratja més alta:

Si observem bé, podem veure que la forma de les fulles vertaderes és diferent a la dels cotilèdons. A més, les fulles vertaderes continuaran apareixent i creixent, en canvi de cotilèdons no en sortirà cap més i els dos que n'hi ha mantindran aquesta mida fins que acabin per desaparèixer.
Oi que és interessant?
Fins aviat!

SEMBREM FAVES!

Salutacions famílies!
Durant les darreres dues setmanes els nens i nenes de 3r i 4t han estat sembrant llegums a l'hort! Concretament faves!
Mireu com ho hem fet!

Per a sembrar les faves hem seguit els següents passos:

1. Primer de tot, ens hem situat davant la parcel·la de cultiu.
2. Un cop allà, hem observat la terra de la parcel·la. Quan hem vist que estava massa seca l'hem remullat una mica abans de fer res més.
3. Més tard, hem fet forats a la terra amb la pala de trasplantament.
4. Hem col·locat les llavors de dos en dos dins de cada forat, una al costat de l'altre. Hem deixat 25 cm entre els diversos forats, per deixar espai a les faveres per créixer correctament.
5. Hem tapat les llavors amb la terra, sense apretar-la ni compactar-la.
6. Hem regat.

Durant tot aquest procés, hem anat comentant coses interessants que ens han cridat l'atenció:

• Les llavors de les faves són molt més grans que les llavors de la borratja, així que les hem pogut sembrar a més profunditat que les altres.
• Les llavors de les faves han estat a remull 24 hores prèviament a la sembra. Amb la borratja no ho vam fer perquè la llavor de la fava, en ser més gran, també és molt seca i hidratant-la abans s'estova i es facilita la germinació.

 

                                                                                                   6 llavors de fava abans i després d'hidratar-les durant 24 h

• Les faveres creixen més altes i ocupen més espai que les borratges, per la qual cosa les hem sembrat més separades entre si que les de la borratja, ja que en el futur necessitaran més espai.
• Hem imaginat que les llavors de la fava han estat extretes d'alguna favera crescuda amb anterioritat. Així doncs, pensem que segurament podrem aconseguir noves llavors per sembres futures.

Com veieu, hem parlat de moltes coses sobre les faves i, principalment, sobre les seves llavors. Però encara ens queden moltes coses més per aprendre d'aquesta hortalissa. Ho anirem fent a mesura que vagi creixent i es vagi desenvolupant!!

Fins aviat!

AQUÍ ELS TENIU!

Mireu!

Aquí teniu a alguns dels petits "menja - bledes"
Oi que us dèiem que al nostre hort hi havia uns uns cargolets molt petitonets que es menjaven les bledes? Doncs ja veieu que us dèiem la veritat!
Avui n'hem retirat alguns de l'hort, i els hem allunyat de les bledes.
A reveure!

COTILÈDON

Els cotilèdons són les primeres fulletes que treuen les hortalisses i altres plantes en iniciar la germinació. Acostumen a ser fulles petites i simples que aviat es fan malbé però que tenen una funció molt important. De fet, s'encarreguen de fer la digestió de tots els nutrients que conté la llavor fins que la planta comença a ser més gran i a treure les fulles vertaderes. En alguns casos, els cotilèdons fan la funció de magatzem dels nutrients absorbits de la llavor.

Hi ha plantes que només fan un cotilèdon, d'altres que en fan dos i d'altres que en fan més.

Cotilèdons de dues borratges que inicien la germinació a l'hort de l'escola

L'ATAC DELS CARGOLS!

Hola a tothom!
Mireu, quin contratemps!

 

Fulla de bleda mossegada per cargols

Heu vist quin súper forat té aquesta fulla de bleda? Sabeu com li ha sortit? Han estat els cargols!!

Recordeu que us vam explicar que els primers dies de treball a l'hort havíem vist molts cargolets petits a la terra? Doncs resulta que als cargols els encanten els brots tendres de les bledes... I se les estan cruspint! Els hem estat buscant, als causants d'aquestes mossegades, i són uns mini cargolets molt petitons, però mare meva si s'atipen de menjar! 

Així doncs, ens hem posat mans a l'obra i hem començat a protegir les nostres bledes amb ampolles d'aigua tallades... Una bona manera de reutilitzar un envàs de plàstic quan ja ens hem begut el líquid que contenia!

 Alumnes de 4tB protegint les bledes amb ampolles tallades

Així els cargols s'ho trobaran una mica més difícil, això d'arribar a les nostres precioses fulles de bleda.

Ens han faltat ampolles, doncs tenim moltes bledes plantades. Així doncs, us demanem ajuda per a aconseguir-ne més. Ens poden anar molt bé les ampolles de 1'5L i les garrafes de 5 o 8 L.

Ja us anirem explicant si ens funciona aquest invent!

Fins aviat!

GERMINACIÓ DE LA BORRATJA

Bona tarda, famílies!

Us portem novetats importants de les nostres borratges!!

Recordeu com eren, de petites, les seves llavors? Les vam sembrar entre el 19 i el 22 d'octubre, tot just fa dues setmanetes... 

Doncs bé, ja ens han germinat moltíssimes!

Mireu, mireu...

 A la dreta, tres borratges en la fase inicial de germinació

Borratges germinant, uns dies més tard que en la imatge anterior 

Els nens i nenes de 3r i 4t que aquesta setmana han visitat l'hort les han pogut observar de ben a prop i, alhora, han après una paraula nova: cotilèdons.

Els cotilèdons són les primeres fulletes que treuen les plantes quan germinen. Acostumen a ser fulletes molt simples que aviat es fan malbé però que tenen una funció molt important. De fet, s'encarreguen de fer la digestió de tots els nutrients que conté la llavor fins que la planta comença a ser més gran i a treure les fulles verdaderes. En alguns casos, els cotilèdons fan la funció de magatzem dels nutrients absorbits de la llavor.

Hem après que hi ha plantes que només fan un cotilèdon, d'altres que en fan dos i d'altres que en fan molts més.

La borratja, si us hi fixeu, en treu dos, de cotilèdons. Mireu!

 

 Cotilèdons de la borratja

Continuarem observant les nostres borratges, doncs encara queden algunes per germinar. 

Aquests dies el nostre hort ha estat patint força amb les pluges, i poder veure que les nostres borratges comencen a germinar és una molt bona notícia.

Fins aviat!

AIXÒ ESTÀ PLE DE BLEDETES!

Hola a tothom!
La setmana passada vam estar trasplantant un munt de planters de bleda al nostre espai d'hort.

Mireu, totes les que tenim!

Si us hi fixeu, les bledes del bancal de la dreta estan una mica més grans. Això es perquè les vam trasplantar una setmana abans. Només amb una setmana de diferència i ja es nota molt el creixement. Tenim ganes de que les altres també vagin creixent aviat.

Però aquestes no són totes les nostres bledes! A més, també tenim unes quantes plantades a una jardinera... Ens van sobrar planters que ja no ens cabien a la parcel·la de l'hort

Ara estan una mica malmeses, perquè aquesta setmana ha plogut moltíssim, però esperem que es puguin recuperar aviat!

Ja us anirem explicant les novetats!

Fins aviat.

PLANTACIÓ DE BLEDES

Bon dia, famílies.

Al llarg de la setmana del 26 al 31 d'octubre els nens i nenes de 3r i 4t que han realitzat l'activitat d'hort han plantat bledes!

Hem après que la bleda és un tipus d'hortalissa de la qual ens mengem les tiges i la fulla (com la borratja!). Es poden menjar de moltes maneres, però una molt habitual és bullida amb patata. Les bledes són bones pel nostre organisme i ens ajuden a portar una dieta equilibrada.

També hem après el significat del concepte planter. Un planter és una petita hortalissa que acaba de començar a créixer dins d'un recipient. En germinada i crescuts els primers brots es trasplanta a l'espai de l'hort. Hem pogut veure de prop els planters de bleda, observant les arrels compactades ja al substrat de què disposen, indicador que ens diu que ja estan preparades per a ser trasplantades.

Finalment, hem agafat el plantador i hem anat trasplantant els planters de bledes a les parcel·les del nostre hort. Hem seguit el següent procediment:

- Hem revisat la parcel·la de l'hort on les anàvem a conrear. Quan ens ha calgut, hem retirat fulles seques caigudes dels arbres propers i hem birbat.

- Hem utilitzat el plantador per fer un forat al lloc on volíem trasplantar el planter de bleda. No ens ha calgut mullar la terra prèviament perquè aquesta setmana ha plogut força i ja teníem l'hort prou humit.

- Hem ficat el planter al forat realitzat, hem afegit una mica de terra de l'hort per sobre del substrat del planter i hem apretat una mica pels voltants.

- Hem realitzat aquest procediment tants cops com ha calgut, fins a tenir plena la nostra parcel·la, deixant un espai de 10 cm entre bleda i bleda (per tal que puguin créixer les seves fulles amb prou espai).
- Finalment, hem regat superficialment la terra un cop trasplantats tots els planters. No ha calgut regar gaire, ja que la pluja ens ha deixat la terra ja molt humida.

Aquí teniu un recull de fotografies realitzades durant el procés:

Ha estat una tasca molt senzilla i divertida!

Ara, al nostre hort hi ha plantades 58 bledes! També n'hem plantat 6 a una jardinera, perquè ja no ens quedava més espai a les parcel·les! Les hem d'anar cuidant molt bé, regant-les quan convingui i observant-les durant el seu creixement. Entre tots els nens i nenes de cicle mitjà i l'ajuda de la mestra segur que ens en sortirem!
Ja us anirem explicant com va tot!
Fins aviat.

PLANTER

Un planter és una petita hortalissa que acaba de començar a créixer dins d'una safata multipot  o en algun altre tipus de recipient - safata o recipients individuals - (sembra en sementer). En germinada i cresctus els primers brots, es trasplanta a l'espai definitiu a l'hort o camp de cultiu.

Planter de bleda

Per a l'elaboració d'un planter cal disposar d'un recipient multipot. Es fica substrat dins dels diferents espais del multipot, s'hi afegeixen les llavors que convingui dins de cada espai (un parell, habitualment) i, finalment, s'hi afegeix una darrera capa de substrat a sobre de les llavors. Posteriorment es rega i es manté sempre la terra humida i s'espera a què les llavors germinin i comenci a créixer l'hortalissa.

Quan la plàntula ja disposa d'alguns brots crescuts i les seves arrels ocupen la major part del substrat és el moment de trasplantar el planter a l'hort.

SEMBRA DE BORRATJA

Salutacions, famílies!

Al llarg de la setmana del 19 al 25 de novembre els nens i nenes de 3r i 4t han anat a l'hort a continuar amb el treball.

En aquesta ocasió, havent estat creats ja els diversos bancals de cultiu, els grups que hi han participat aquesta setmana han pogut iniciar tasques de sembra.  Concretament, els nens i nenes han sembrat les llavors d'una hortalissa anomenada borratja, poc coneguda potser a la nostra zona geogràfica. La borratja és una verdura de la qual ens mengem principalment les tiges i fulles, molt consumida a Navarra i a Aragó. Pot ser cuinada de diverses maneres. Potser la més habitual és bullida amb patata. Són ben bones!

Les llavors de la borratja són petites, per la qual cosa han estat sembrades a poca profunditat. 

Mireu, aquestes són les petites llavors de borratja!

Per a sembrar-les, hem seguit els passos següents:

- Hem remullat la terra on anàvem a col·locar les llavors.

-  S'ha fet servir el plantador per foradar la terra.

- Un cop elaborats els forats, els nens i nenes han introduït les llavors. A cada forat s'hi han introduït entre dos i tres petites llavors.

- Els nens i nenes han tapat lleugerament les llavors amb una mica de terra, sense compactar-la massa.

- Finalment, s'ha regat la superfície sembrada.

Ara només queda anar regant-les i esperar que germinin! 

Us anirem informant dels canvis!

LLAVOR

Part del fruit que desenvolupant-se en condicions adequades dóna naixença a una planta.
Embrió vegetal, futura planta i fruit d'aquesta.
També se li pot dir sement o grana.

Llavors de borratja

SEMBRAR

Escampar, en la terra preparada per a rebre-la, la llavor d'una planta.

PLANTADOR

Eina agrícola manual utilitzada per a fer forats dins la terra i posar-hi llavors, plantes o bulbs.

Existeixen plantadors de diversos materials (fusta, metall, plàstic) i la seva forma més habitual és la cònica amb un mànec formant un angle de 45 graus aproximadament.

Per a sembrar o plantar amb el plantador es fa un forat a la terra presionant amb la punta de l'eina i, si la terra no està massa seca, es mantindrà el forat per a poder deixar la llavor, ubicar les arrels de la planta o deixar-hi una altra part vegetativa.

L'ESPAI DE L'HORT JA ESTÀ ORGANITZAT!

Hola a tots i a totes!

Fa tres setmanes que vam iniciar el nostre hort escolar. Durant aquestes setmanes, diversos grups de nens i nenes de 3r i 4t han anat treballant per tal d'organitzar l'espai que es destinarà al conreu de les diverses hortalisses. Gràcies al seu treball ja disposem d'un terreny ordenat i preparat pel cultiu.

El nostre espai de l'hort compta amb 4 bancals de 1'50 x 5 metres cadascun que han mesurat i delimitat els alumnes que hi han anat a treballar. Cada bancal està marcat amb un color diferent (blau, groc, verd i taronja), de manera que cada classe de cicle mitjà conrearà prioritàriament en un bancal concret. Dins de cada bancal s'han marcat també 4 petites parcel·les on es cultivaran hortalisses de les diferents famílies botàniques. Així mateix, entre bancal i bancal s'han delimitat diversos camins de 50 cm d'amplada per tal de poder desplaçar-nos per l'hort sense haver de trepitjar les parcel·les de cultiu. Si us hi fixeu, dins de les parcel·les hi ha uns maons rectangulars que ens seran útils per evitar trepitjar la terra de la parcel·la si calgués treballar des de l'interior. És molt important no trepitjar la terra de l'hort per no compactar-la i perjudicar els cultius.

 Tot i que cada grup - classe conrearà un bancal específic de manera prioritària, l'hort esdevindrà un espai de col·laboració en què tots els nens i nenes del cicle treballaran als diversos bancals indistintament quan així convingui per tal de portar al dia les diferents tasques de manteniment: control de plagues, eliminació de males herbes, regs, etc.

Així doncs, ho tenim tot a punt per començar a conrear!

EL NOSTRE PRIMER BANCAL DE CULTIU!

Salutacions famílies!!!
Els nens i nenes de 4tA i 4tB i la mestra hem anat a l'hort!
Hem analitzat les característiques de la terra de l'espai de l'hort i, després de reflexionar molt, hem considerat que ja es troba en condicions adients per iniciar el conreu d'hortalisses. Amb tot, hem pensat que necessita una mica d'ordre, el nostre hort. Penseu que hi anirem a treballar totes les classes de cicle mitjà!
Hem estat parlant, així doncs, d'un mètode d'horticultura creat per un senyor mallorquí que es diu Gaspar Caballero de Segovia. Aquest mètode de cultiu es diu "Parades en crestall" i consisteix en crear bancals de conreu amb forma rectangular i amb 1'5 mestres d'amplada i fins a 6 metres de llargada. Nosaltres hem volgut utilirzar les idees d'aquest mètode, adaptant-lo a les nostres necessitats. Així doncs, ens hem proposat crear un bancal de 1'5 mestres d'ample i 5 metres de llarg i, després, dividir-ho en 4 petites parcel·les en què plantarem diferents tipus d'hortalisses.
Així doncs, ens hem posat a treballar i hem creat el nostre bancal.

Seria interessant que el nostre hort tingués més d'un bancal, així podríem conrear més! Però, això sí, deixarem uns espais de 50 cm entre bancal i bancal que farem servir com a camins per no haver de trepitjar mai la terra de cultiu!

Així protegirem les nostres hortalisses!
Fins aviat!

RASCLE / RASCLET

Nom de diferents instruments emprats per a desterrossar o aplanar la terra, cobrir la llavor, arreplegar palla o altres herbes, etc. que consisteixen en un tros de fusta pla, una sèrie de llistons paral·lels, un sol llistó, etc., proveïts de claus o pues de fusta, que es passen per damunt de la terra gràcies a l'acció de l'ésser humà per mitjà d'un mànec, tirats per una bèstia o de manera mecanitzada.
A l'hort escolar fem servir el següent tipus de rasclet:

BANCAL

Tros de terra plana conreada.
Tros pla de camp conreat, limitat per marges.

JA NO HI HA LES MALES HERBES!

Mireu!!!
El nostre hort ja no té totes aquelles herbes que hi creixien lliurement!!!

Ja podem començar a crear els bancals de cultiu!
Quines ganes!!!

BIRBAR

Arrencar les males herbes dels sembrats, dels horts... Eixarcolar.

 

Birbador: El qui birba.

LLAURAR

Fer solcs a la terra amb l'arada o una màquina llauradora. 

Per tal que les plantes puguin desenvolupar-se d'una manera normal, cap a finals de l'estiu és indispensable remoure la terra fins a una certa profunditat. Per a realitzar aquest treball s'utilitza l'arada o una màquina llauradora. Llaurar la terra permet que aquesta emmagatzemi millor la humitat evitant així el seu enduriment i revitalitzant-la.

Després de llaurar és necessari desfer els terrossos per deixar la terra airejada i apta pel cultiu.

Després de les pluges de la tardor convé fer servir conreadores que mantenen airejada la superfície del sòl llaurat i eliminen al mateix temps les males herbes que hagin anat creixent de manera espontània.

COM ES TROBA L'HORT A INICI DE CURS?

Hola a tots i a totes!
Recordeu que us vam explicar que l'espai destinat a l'hort aniria cambiant al llarg del curs? Doncs bé, el primer petit canvi ja s'ha donat!!
Aquesta setmana els nens i nenes de 3r A i de 3r B, juntament amb la mestra, hem visitat l'hort. Allà hem pogut observar i analitzar el seu estat.
Hem estat observant una bona estona l'espai. Ens hem adonat que hi creixien lliurement moltes herbes; que el terra semblava una mica compactat, com si l'haguessin estat trepitjant, i que hi vivien alguns insectes i animals. Hem trobat alguns cargols i, fins i tot, un formiguer! Ens preguntem què hi faran, els animalons, quan comencin a créixer les verdures al nostre hort... Haurem d'estar atents, amb això!
També, ens hem adonat que la terra de l'espai de l'hort era força diferent a la terra del pati del costat. Hem estat collint grapats de terra de l'hort i hem observat que era d'un color marró fosc, amb molt poques pedres dures (tot i que alguna n'hi havia), amb trossets d'arrels i altres elements orgànics entre la terra, i amb moltes plantes que hi estaven creixent.

 Terra de l'espai de l'hort

En canvi, en collir grapats de terra del pati hem vist que era de color marró claret, amb pedres dures i petites i sense cap trosset d'arrels ni altres restes vegetals. A més, a la terra del pati no hi creix cap planta!

Terra del pati

Hem arribat a la conclusió que la terra de l'espai de l'hort és molt més adient per conrear que la del pati. A més, els jardiners de l'escola ens han ajudat a que sigui així i estem molt agraïts i agraïdes!
Un cop arribats a aquesta conclusió hem pensat que, tot i això, tal i com es troba l'hort actualment encara no podem conrear.

Sembla que les plantes que han anat creixent no deixen molt d'espai per les hortalisses que plantarem! A més a més, de quedar-se a l'hort, no només competirien per l'espai, amb les hortalisses! Entre tots i totes hem pensat que també competirien pels nutrients de la terra. Així doncs, hem estat parlant que convé treure-les abans de començar a plantar! Ens hem posat a treballar però... buff!! N'hi havia massa. Així doncs, hem decidit que tornarem a demanar ajuda als nostres estimats jardiners!
Ens passaran el motocultor i quedarà tot d'allò més bé!
Només ens quedarà posar una mica d'ordre a l'hora d'idear l'estructura del futur hort i... a cultivar!
Però això ja haurà de ser un altre dia!
Fins aviat!