ELS NOSTRES ALLS GERMINEN

Mireu!!
 Tot just uns dies després de la plantació, els bulbets d'alls ens comencen a germinar!

 Pràcticament tots els bulbets d'all que vam sembrar estan començant a deixar-se veure al nostre hort.
Això és un èxit!
Us mantindrem informats ;)

BORRATJA

Aquest curs, hem tornat a sembrar borratja!
Per la sembra, vam utilitzar llavors que teníem guardades del curs passat.
Mireu, algunes ens han començat a germinar i ja comencen a presentar les primeres fulles vertaderes.

ELS ENCIAMS VAN CREIXENT

Els nostres enciams creixen lentament.

A poc a poc comencem a observar els primers canvis.
Continuarem esperant!

JULIVERT

Ja tenim julivert a l'hort!

 Com ja sabeu, el julivert és un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Normalment se'n consumeixen les fulles.
Doncs bé, el nostre hort ja disposa d'aquesta planta alimentària tan tradicional a casa nostra!

CANVIS!

Mireu una coseta!

Veieu el mateix que nosaltres?
Ben al mig de la fotografia apareix el què sembla ser un grupet de poncelles (capolls). Això és una molt bona notícia!
Aviat floriran les nostres faveres!

PENSAMENTS

Els pensaments són unes plantes herbàcies que fan unes flors molt boniques durant els mesos més freds. Per això, hem volgut col·locar-les al nostre hort, ja que l'acoloreixen i li donen alegria.

En aquesta fotografia hi podeu veure un pensament groguent, però al nostre hort hi hem transplantat també d'altres amb colors diferents: rogencs, blavosos... tots ben bonics!

ALLS: SEMBREM BULBETS!

Els nens i nenes de 3r han començat a treballar amb bulbs.

Després d'analitzar les particularitats dels bulbs, ens hem centrat en els alls com a hortalissa amb què experimentar al nostre hort.

 

 
Al llarg dels propers mesos realtizarem diverses activitats amb els alls i, a l'hora, anirem observant el procés de creixement dels alls al nostre hort.
Però comencem pel principi: la sembra!
 

Anirem observant els progressos! 

Fins aviat, famílies!

LES NOSTRES FAVES CREIXEN

Atenció: Novetats!
Mireu quines cosetes més boniques!

Les nostres faves ja ens comencen a mostrar les seves primeres fulles. I són ben boniques!!
Sembla que això va molt ràpid... perquè estan creixent en poquets dies.
És molt emocionant veure els avenços en les nostres faveres. No hi esteu d'acord?
Fins aviat!

AROMÀTIQUES I ALIMENTÀRIES

Mireu que tenim al despatx!

A l'esquerra, pensaments.
Al centre, aromàtiques i alimentàries.
A la dreta, enciams.
Aviat tindrem novetats a l'hort!

COMENCEM A PLANTAR ENCIAMS!

Salutacions famílies!
Aquesta primera setmana de novembre, els nens i nenes de 3r han començat a sembrar enciams de diversos tipus (enciam llarg, enciam de fullla de roure, enciam de fulla de roure blanc).
Si bé les faves les vam sembrar directament amb la llavor, els enciams els hem plantat utilitzant un planter.
Un planter és una petita hortalissa que acaba de començar a créixer dins d'un recipient, en comptes de a l'hort. La llavor de l'hortalissa se sembra en un recipient petitó i, en germinada i cresctus els primers brots, es trasplanta a l'espai definitiu a l'hort. Si voleu saber més coses sobre el planter, podeu prémer aquí.

Doncs bé, aquesta setmana hem fet servir planters d'enciam, que hem trasplantat al nostre hortet.

Com ho hem fet?

• Primer de tot, hem llaurat la terra, i hem anat traient les males herbes i les pedretes que ens hem anat trobant a la parcel·la.

• Un cop adobada la terra, hem començat a trasplantar el planter d'enciam. Per a foradar la terra, hem utilitzat un plantador.

• Més tard hem protegit els nostres planters d'enciam amb ampolles de plàstic. El nostre hort està ple de cargolets que gaudeixen mentjant-se les fulles tendres dels enciams. Amb les ampolles, els hi posem més difícil!

• Finalment, hem regat els nostres enciams.

Ara, al nostre hort, tenim ja dues parcel·les d'enciam com aquesta.

Amb enciams de tres tipus:

Enciam llarg

Enciam de fulla de roure

Enciam de fulla de roure blanc

La setmana vinent, però, plantarem dues parcel·les més!
Fins aviat!

LES PASTANAGUES GERMINEN!

Hola a tots i a totes!

Fa només un parell de setmanes que els nens de 2n van sembrar pastanagues a l'hort.

Doncs bé, ja ens estan germinant!

Mireu:

Podem veure a les parcel·les uns petits brots de pastanaga. Són molt petits encara, però ja creixeran!

Llàstima que les formigues se'ns hagin emportat tantes llavors!!

Us seguirem informant.

NOVETATS!!

Mireu famílies!

Sabeu què és això?
Doncs és una favera, començant a germinant!
Estem molt contents! D'aquí poc començarem a veure les primeres fulles.

SEMBRA DE LA FAVA. TEMPORADA 2016-2017

Hola a tots i a totes!
Durant les darreres dues setmanes d'octubre els nens i nenes de 3r que han visitat l'hort han estat sembrant faves

Per a sembrar les faves hem seguit els següents passos:

1. Primer de tot, ens hem situat davant la parcel·la de cultiu.
2. Un cop allà, hem observat la terra de la parcel·la i ens hem adonat que hi creixein algunes males herbes. Hem birbat totes les males herbes i hem llaurat la parcel·la amb el càvec, per tal de remoure la terra, d'estovar-la i airejar-la.
3. Hem afegit adobs a la parcel·la. Els adobs són importants perquè aporten nutrients a la terra, que són l'aliment que faran servir les hortalisses per créixer fortes i sanes. Hem utilitzat un adob orgànic, anomenat compost.
4. Més tard, hem fet forats a la terra amb el trasplantador. Hem deixat 25 cm entre els diversos forats, per deixar espai a les faveres per créixer correctament. Hem col·locat les llavors de dos en dos dins de cada forat, una al costat de l'altre.
5. Hem tapat les llavors amb la terra, sense apretar-la ni compactar-la.
6. Hem regat.

Durant tot aquest procés, hem anat comentant coses interessants que ens han cridat l'atenció:

• Les llavors de les faves són força grans, per això les hem pogut sembrar a més profunditat. com més grans siguin les llavors, més profundament podran ser sembrades. Si les llavors són molt petites, en canvi, han de ser sembrades més superficialment.
• Les llavors de les faves han estat a remull 24 hores prèviament a la sembra. La llavor de la fava, en ser gran, també és molt seca i hidratant-la abans es facilita la germinació.

Com veieu, hem parlat de moltes coses sobre les faves i, principalment, sobre les seves llavors. Però encara ens queden moltes coses més per aprendre d'aquesta hortalissa. Ho anirem fent a mesura que vagi passant el temps i poguem observar com germinen, creixen i es desenvolupen.

PASTANAGUES A L'HORT!

Salutacions famílies!
Els nens i nenes de 2n estan estudiant, a classe, alguns continguts bàsics sobre horticultura. Per això, aprofitant que a l'Amat tenim un hortet en marxa, les seves mestres de medi natural (la Xesca i la Virginia) han decidit portar als nens i nenes de 2n a fer una pràctica a l'hort de l'escola.

Un cop a l'hort, els nens i nenes de 2nA i de 2nB han sembrat pastanagues!
Voleu saber com ho han fet? Mireu mireu:

1) Primer de tot, han preparat un petit espai per a realitzar la plantació.
2) Després han preparat la terra: han tret les males herbes, han llaurat i han adobat. 
 

3) Després han escampat les llavors de pastanaga per l'espai. Com que les llavors de pastanaga són tan   petites, només cal sembrar-les molt superficialment. Mireu com són, de petites:

4) Finalment, han regat la parcel·la.

Ara només cal esperar a que vagin germinant!

PARCEL·LACIÓ DE L'ESPAI

Salutacions famílies!

Arribat l'octubre, els nens i nenes de 3r, acompanyats per la Virginia, han iniciat el treball a l'hort. 

Una de les primeres tasques a desenvolupar ha estat, és clar, organitzar l'espai que es destinarà al conreu de les diverses hortalisses al llarg del curs. Per aconseguir-ho, hem seguit un mètode d'horticultura i cultiu anomenat "Parades en crestall" (ideat per Gaspar Caballero). Aquest mètode de cultiu consisteix en crear bancals de conreu amb forma rectangular i amb 1'5 mestres d'amplada i fins a 6 metres de llargada.A l'escola, utilitzem les idees d'aquest mètode i les adaptem a les nostres necessitats. 

Així doncs, tal i com ja vam fer el curs passat, els nens i nenes de 3r han iniciat la tasca de parcel·lació de l'hort!

De mica en mica, han anat preparant quatre bancals de cultius de 1'5 mestres d'ample i 5 metres de llarg i, després, els han dividit en 4 petites parcel·les en què s'aniran plantant els diferents tipus d'hortalisses al llarg del curs.

Un cop realitzada la tasca, cada bancal de cultiu, doncs, té aquesta forma:

Si us hi fixeu, dins de les parcel·les hi ha uns maons rectangulars que ens seran útils per evitar trepitjar la terra de la parcel·la si calgués treballar des de l'interior. És molt important no trepitjar la terra de l'hort per no compactar-la i perjudicar els cultius.

Així mateix, entre bancal i bancal s'han delimitat diversos camins de 70 cm d'amplada per tal de poder desplaçar-nos per l'hort sense haver de trepitjar les parcel·les de cultiu. 

Tot i que cada petit grup conrearà un bancal específic de manera prioritària, l'hort esdevindrà un espai de col·laboració en què tots els nens i nenes de 3r treballaran als diversos bancals indistintament quan així convingui per tal de portar al dia les diferents tasques de manteniment: control de plagues, eliminació de males herbes, regs, etc.

Així doncs, ara ja ho tenim tot a punt per començar a conrear!

PREPAREM L'ESPAI DE L'HORT

Bona tarda a tothom!
Les vacances d'estiu no han estat bones pel nostre hort!
Mireu com ens el vam trobar, en tornar de les vacances:

 Quin sorral més lleig!!

Però ben aviat ens vam posar a la feina i a finals de setembre ja disposàvem de l'espai preparat per iniciar el nou hort 2016-2017.

Ara només queda que els nens i nenes parcel·lin l'espai. Això ja està en marxa!

L'HORT DE L'AMAT 2016-2017

Un nou curs comença i, amb aquest, s'engega novament l'hort de l'Amat.

Voleu saber més dels trets bàsics de l'hort de l'escola d'enguany? Aquí us en fem cinc cèntims:

QUI PARTICIPA EN EL PROJECTE AQUEST CURS 2016-2017?

Enguany, la proposta de treball se centra novament al cicle mitjà de l'Educació Primària, aquest curs, però, exclusivament en el nivell de 3r.

És un curs molt adient per treballar aquest projecte degut a diversos motius. 

• El currículum de l'Educació Primària integra, dins de l'àrea de coneixement de medi natural i concretament al curs de 3r, diversos continguts d'aprenentatge relacionats amb l'agricultura i les tècniques de cultiu, així com continguts relacionats amb els elements naturals relacionats amb l'hort. 
• Els infants disposen ja a aquestes edats d'un bagatge de coneixements bàsics necessaris per a entendre el treball que comporta la creació i el manteniment d'un hort ecològic, treballats i apresos durant el cicle inicial.
• L'edat dels alumnes és l'ajustada per tal que els nens i nenes puguin assumir un treball que implica molta responsabilitat, dedicació i implicació pràctica i vivencial. 

Per a poder desenvolupar el projecte cal la implicació, també, de diversos mestres del centre. D'una banda, les mestres tutores de tercer i, d'una altra, i molt especialment, d'una mestra addicional encarregada de la supervisió del treball de camp.

L'HORARI: QUAN ES TREBALLA A L'HORT?

El projecte de treball s'inicia al mes d'octubre i és portat a terme al llarg de tot el curs escolar, durant el qual els nens i nenes de tercer disposen d'una hora setmanal concreta al seu horari escolar destinada al treball de l'hort.

Aquest curs els alumnes de 3r visiten l'hort en el següent horari:

• 3rA - Cada dimarts de 15:30 a 16:30 hores.
• 3rB - Cada dijous de 15:30 a 16:30 hores.

Per a poder realitzar aquest treball de manera més eficient i pràctica es realitzen desdoblaments de grup. Mentre la meitat del grup roman a l'aula amb el tutor/a realitzant diverses tasques relacionades amb la matèria, l'altra meitat es desplaça a l'hort escolar amb la mestra encarregada de la supervisió del treball de camp.

LLOC: L'ESPAI ÉS IMPORTANT!

El projecte "L'Hort a l'Amat" es desenvolupa principalment a l'espai destinat a l'hort ecològic. L'hort de l'escola es troba ubicat a un espai situat al pati exterior de l'edifici d'educació infantil. 

Paral·lelament, si s'escau, s'aniran realitzant algunes activitats d'ampliació a l'aula ordinària.

COM HO FEM? METODOLOGIA DE TREBALL I TIPUS D'ACTIVITATS

El treball es porta a terme amb el grup desdoblat i mitjançant una metodologia totalment pràctica i vivencial. al llarg del curs, l'alumnat és l'encarregat de realitzar les diverses tasques i activitats necessàries per al manteniment de l'hort.

A l'espai de l'hort l'alumnat realitzarà, acompanyats per la mestra encarregada de la supervisió del treball de camp, activitats diverses relacionades amb:

• Preparació de l'entorn on s'ubicarà l'hort (parcel·lació del territori).
• Plantació i sembra de les diverses hortalisses, seguint el calendari de cultiu adient a la nostra zona geogràfica: faves, enciams, bledes...
• Aplicació de tasques de manteniment: llaurar, adobar, birbar, regar, control de plagues, recol·lecció de la collita, etc.
• Anàlisi i utilització de les eines d'horticultura que convingui segons la tasca a realitzar: pala de transplantament, rasclet, plantador, etc.
• Anàlisi del procés de creixement de les diverses hortalisses: plantació, germinació, creixement inicial, floració, formació del fruit i/o noves llavors.
• Estudi dels aspectes bàsics relacionats amb l'alimentació i la reproducció de les plantes.
• Realització de diverses activitats d'experimentació (treball científic).

A l'aula ordinària l'alumnat realitzarà, acompanyats per la mestra tutora, activitats diverses relacionades amb:

• Consolidació i ampliació, si s'escau, dels aspectes teòrics presentats a l'hort.
• Aproximació a les característiques principals de les hortalisses cultivades a l'hort.

LA BORRATJA FA FLOR!

Salutacions famílies!
Les nostres borratges han fet flor.
Mireu:

Això ens ha permès observar moltes coses i fer-nos moltes preguntes que, alhora, ens han portat a parlar de moltes coses. Per exemple:

1. Què passa si l'hortalissa floreix? Es pot menjar igualment?
2. Per què hi ha tantes abelles al voltant de les nostres borratges?
3. Les abelles aporten algun benefici al nostre cultiu de borratges, o només es beneficien elles?
4. Quina funció fan les flors de les hortalisses que, com la borratja, no fan fruit?
5. Què passarà amb l'hortalissa un cop perdi la flor?
6. Hi ha d'altres verdures de les que ens mengem les fulles i/o la tija que, com la borratja, també facin flor?

Durant les classes d'hort hem pogut anar donant resposta a tots aquests interrogants.

Ara sabem que un cop la borratja ha florit ja no ens la podem menjar. No és que sigui dolent per la salut però, un cop florida, el sabor de les fulles i la tija comença a amargar i no tindria bon gust cuinada. Però hem après que no és tan dolent que no la puguem menjar, perquè també és important deixar que les hortalisses d'aquest tipus floreixin. Només així, deixant que facin flor, les borratges poden formar les llavors necessàries per continuar sembrant noves borratges. I és que gràcies a les flors i al procés de pol·linització es formen les llavors! Les hortalisses de les què ens mengem les fulles i/o les tijes no formen, a partir de les flors, un fruit o una beina amb les llavors a dins (com les pebroteres, les tomaqueres, els arbres fruiters, els llegums, etc.), però sí que en formen les llavors necessàries per a la reproducció de l'espècie. Així doncs, deixar que floreixin també és important!

Les abelles que s'apropen a les flors de les nostres borratges no només recol·lecten pol·len per endur-se'l a les seves colònies, sinó que també, alhora, faciliten aquest procés de pol·linització. 

Ha estat molt interessant observar les abelles treballant en la recol·lecció del pol·len. Hem pogut observar-les de ben a prop i hem pogut constatar que, si no les molestem, no ens fan gens de mal!

Encara ens queden algunes preguntes per resoldre, com ara bé:

1. Què passarà amb l'hortalissa un cop perdi la flor?
2. Hi ha d'altres verdures de les que ens mengem les fulles i/o la tija que, com la borratja, també facin flor? (Per exemple, els enciams o les bledes que tenim plantats a l'hort)

 Però sabem que acabarem observant-ho si tenim paciència. Només cal esperar i anar observant els canvis al nostre hort!

ENCIAMS EN CREIXEMENT

Els nostres enciams van creixent de manera progressiva.

Tant els que tenim a l'hort:

Com també els que vam plantar als testos:

Només queda esperar una miqueta més i aviat els podrem tastar!

ABELLES RECOL·LECTANT A LES BORRATGES.

Avui alguns nens i nenes de 4tA han visitat l'hort escolar.
Mentre observaven els canvis apareguts a les hortalisses des de l'últim dia que van visitar l'hort, hem pogut veure unes quantes abelles ben enfeinades, volant de flor a flor.
Els més observadors (i valents, dit sigui de pas, perquè molts nens i nenes tenen una por atroç a les abelles) s'han adonat que tenien unes boletes grogues a les seves potetes posteriors.

Les veieu, vosaltres, les boletes de què parlem?

Doncs bé, de seguida un nen (l'Àlex G.) ha preguntat què devia ser aquella esfera groga i, ràpidament, un company seu (el Ferran) ha encertat a explicar-li que era el pol·len que anaven recol·lectant de les flors en què es posaven. I tenia tota la raó!

Les abelles recol·lecten pol·len amb el què alimenten a tota la colònia i, mentre ho fan, ajuden al procés de pol·linització. Per tant, esdevenen un agent important per a la fecundació de les flors i la posterior formació del fruit o la llavor.

Per a poder recol·lectar més fàcilment el pol·len, algunes abelles, com la que hem fotografiat avui al nostre hort, disposen d'una mena de "cistell" (la corbícula) a les potes posteriors. Les abelles humitegen les seves potes davanteres amb la seva llengua llarga i raspallen el pol·len que han recol·lectat al seu cap, cos i primer i segon parell de potes. Raspallen, doncs, el pol·len, el comprimeixen i el traslladen a les potes posteriors. Un cop allà, el pol·len és col·locat a una mena de cistell envoltat de pèl, on es va acumulant. L'abella utilitza mel o nèctar per a humitejar el pol·len i així millorar la seva adhesió. 

No totes les espècies d'abella disposen de corbícules. Les que no tenen aquests cistells, però, disposen d'òrgans similars que els ajuden a fer la mateixa funció. 

Ha estat curiós poder veure-ho en primera persona!

ALLS: CONTINUA L'EXPERIMENT!

Les cabeces d'all germinant en aigua ens van sorprendre molt a tots i totes! Recordeu l'experiment que vam fer? Si voleu, podeu tornar a llegir l'entrada al bloc on us l'explicàvem...
La major part de les cabeces d'all amb les quals vam experimentar les vam desgranar un cop germinats els bulbets i els vam trasplantar a l'hort o els vam repartir entre els nens i nenes.
Totes, de fet, menys una.

I, sabeu què ha passat amb la cabeça d'all que vam mantenir en aigua durant més temps?

Doncs això:

 Oi que semblen mini cabeces d'all, aquests allets tendres? Els hem vist de ben a prop, els hem pelat i...

... els hem olorat! Quina olor més forta tenen
Així que ens hem preguntat què passaria si trasplantéssim aquests allets a l'hort. I... quina millor manera de comprovar-ho que fent-ho! Hem buscat un espai i els hem trasplantat... ja veurem què surt, d'això!
Fins aviat!