LA BORRATJA FA FLOR!

Salutacions famílies!
Les nostres borratges han fet flor.
Mireu:

Això ens ha permès observar moltes coses i fer-nos moltes preguntes que, alhora, ens han portat a parlar de moltes coses. Per exemple:

1. Què passa si l'hortalissa floreix? Es pot menjar igualment?
2. Per què hi ha tantes abelles al voltant de les nostres borratges?
3. Les abelles aporten algun benefici al nostre cultiu de borratges, o només es beneficien elles?
4. Quina funció fan les flors de les hortalisses que, com la borratja, no fan fruit?
5. Què passarà amb l'hortalissa un cop perdi la flor?
6. Hi ha d'altres verdures de les que ens mengem les fulles i/o la tija que, com la borratja, també facin flor?

Durant les classes d'hort hem pogut anar donant resposta a tots aquests interrogants.

Ara sabem que un cop la borratja ha florit ja no ens la podem menjar. No és que sigui dolent per la salut però, un cop florida, el sabor de les fulles i la tija comença a amargar i no tindria bon gust cuinada. Però hem après que no és tan dolent que no la puguem menjar, perquè també és important deixar que les hortalisses d'aquest tipus floreixin. Només així, deixant que facin flor, les borratges poden formar les llavors necessàries per continuar sembrant noves borratges. I és que gràcies a les flors i al procés de pol·linització es formen les llavors! Les hortalisses de les què ens mengem les fulles i/o les tijes no formen, a partir de les flors, un fruit o una beina amb les llavors a dins (com les pebroteres, les tomaqueres, els arbres fruiters, els llegums, etc.), però sí que en formen les llavors necessàries per a la reproducció de l'espècie. Així doncs, deixar que floreixin també és important!

Les abelles que s'apropen a les flors de les nostres borratges no només recol·lecten pol·len per endur-se'l a les seves colònies, sinó que també, alhora, faciliten aquest procés de pol·linització. 

Ha estat molt interessant observar les abelles treballant en la recol·lecció del pol·len. Hem pogut observar-les de ben a prop i hem pogut constatar que, si no les molestem, no ens fan gens de mal!

Encara ens queden algunes preguntes per resoldre, com ara bé:

1. Què passarà amb l'hortalissa un cop perdi la flor?
2. Hi ha d'altres verdures de les que ens mengem les fulles i/o la tija que, com la borratja, també facin flor? (Per exemple, els enciams o les bledes que tenim plantats a l'hort)

 Però sabem que acabarem observant-ho si tenim paciència. Només cal esperar i anar observant els canvis al nostre hort!

ENCIAMS EN CREIXEMENT

Els nostres enciams van creixent de manera progressiva.

Tant els que tenim a l'hort:

Com també els que vam plantar als testos:

Només queda esperar una miqueta més i aviat els podrem tastar!

ABELLES RECOL·LECTANT A LES BORRATGES.

Avui alguns nens i nenes de 4tA han visitat l'hort escolar.
Mentre observaven els canvis apareguts a les hortalisses des de l'últim dia que van visitar l'hort, hem pogut veure unes quantes abelles ben enfeinades, volant de flor a flor.
Els més observadors (i valents, dit sigui de pas, perquè molts nens i nenes tenen una por atroç a les abelles) s'han adonat que tenien unes boletes grogues a les seves potetes posteriors.

Les veieu, vosaltres, les boletes de què parlem?

Doncs bé, de seguida un nen (l'Àlex G.) ha preguntat què devia ser aquella esfera groga i, ràpidament, un company seu (el Ferran) ha encertat a explicar-li que era el pol·len que anaven recol·lectant de les flors en què es posaven. I tenia tota la raó!

Les abelles recol·lecten pol·len amb el què alimenten a tota la colònia i, mentre ho fan, ajuden al procés de pol·linització. Per tant, esdevenen un agent important per a la fecundació de les flors i la posterior formació del fruit o la llavor.

Per a poder recol·lectar més fàcilment el pol·len, algunes abelles, com la que hem fotografiat avui al nostre hort, disposen d'una mena de "cistell" (la corbícula) a les potes posteriors. Les abelles humitegen les seves potes davanteres amb la seva llengua llarga i raspallen el pol·len que han recol·lectat al seu cap, cos i primer i segon parell de potes. Raspallen, doncs, el pol·len, el comprimeixen i el traslladen a les potes posteriors. Un cop allà, el pol·len és col·locat a una mena de cistell envoltat de pèl, on es va acumulant. L'abella utilitza mel o nèctar per a humitejar el pol·len i així millorar la seva adhesió. 

No totes les espècies d'abella disposen de corbícules. Les que no tenen aquests cistells, però, disposen d'òrgans similars que els ajuden a fer la mateixa funció. 

Ha estat curiós poder veure-ho en primera persona!

ALLS: CONTINUA L'EXPERIMENT!

Les cabeces d'all germinant en aigua ens van sorprendre molt a tots i totes! Recordeu l'experiment que vam fer? Si voleu, podeu tornar a llegir l'entrada al bloc on us l'explicàvem...
La major part de les cabeces d'all amb les quals vam experimentar les vam desgranar un cop germinats els bulbets i els vam trasplantar a l'hort o els vam repartir entre els nens i nenes.
Totes, de fet, menys una.

I, sabeu què ha passat amb la cabeça d'all que vam mantenir en aigua durant més temps?

Doncs això:

 Oi que semblen mini cabeces d'all, aquests allets tendres? Els hem vist de ben a prop, els hem pelat i...

... els hem olorat! Quina olor més forta tenen
Així que ens hem preguntat què passaria si trasplantéssim aquests allets a l'hort. I... quina millor manera de comprovar-ho que fent-ho! Hem buscat un espai i els hem trasplantat... ja veurem què surt, d'això!
Fins aviat!